Dijous passat, 25 d'octubre, els alumnes
de primer curs d'Educació Primària de la universitat Blanquerna-Ramon Llull vam
assistir a una conferencia del pedagog italià Francesco Tonucci.
Sota el nom de Les TIC, l’escola, la família i els infants Tonucci va començar a
introduir-nos en el tema amb una nova filosofia d’ensenyament cap als nens i
tots els elements que interfereixen en la seva educació.
Va parlar de la relació dels nens amb les
TIC. Segons el pedagog són un instrument amb un gran poder i precioses en mans
d’artesans amb bones capacitats d’utilització. Va acabar aquest apartat
comentat que realment els nens amb les tecnologies són més competents.
Un altre apartat de la conferencia, com
està l’escola? En aquesta pregunta Tonucci es va referir a LES ESCOLES, no a l’escola
ja que n’hi ha moltes. També va comprar les escoles d’avui dia amb les de quan
ell era petit i va argumentar que actualment estan més malament, tenen més
problemes. Actualment tenim més possibilitats, abans en les escoles pocs nens l’acabaven
ja que no tenien una base cultural proporcionada per la família.
També es preguntar al senyor Tonucci Què passa
amb l’escola? Va començar amb l’apartat més important per a un nen: família-escola.
Segons ell, és una aliança fatal on la família desconfia del que diu el
professor. Actualment els pares no demanen explicacions als fills sinó als
mestres, temps endarrere això no es podia permetre. Les dues entitats tenen una
gran influència i responsabilitat cap al nen i per tant ha d’haver-hi una bona relació.
Actituds d’un professor? Quan Francesco va
fer referencia a aquesta pregunta em va sorprendre, va dir que quan ell era
petit es deia que: los malos estudiantes son los que sirven para ser maestros y que se les
tenia que hacer pruebas para ver si realmente servían para ser maestros. També va comentar que els anys més importants
per al desenvolupament són els primers anys de vida. Els nens són els que
realment canvien als mestres i són els protagonistes de la classe. Tonucci diu
que els millors mestres són els que no fan cas de les lleis.
Els nens tenen la motxilla curricular molt
plena? Per a Tonucci hi ha absurds educatius, a l’escola realment s’ensenyen
coses que realment no poden aprendre els alumnes ja que haurien d’estar
especialitzats en ells: JA HI HAURÀ TEMPS PER APRENDRE. Per als adults, els
nens són com gots buits i qui s’encarrega d’omplir-los són els mestres.
Per què és important que els nens juguin? Els
nens no tenen temps de jugar a causa de la feina que les escoles envien per fer
a casa. Mentre els nens juguen van aprenent, en canvi mentre fan deures no adquireixen
l’experiència , els progressos, els descobriments... que fan mentre juguen. Els
nens necessiten espais, llocs, coses... per ser ells mateixos. Realment els
nens aprenen molestant!
Per acabar, va intentar donar una definició
de Què significa ser feliç per a un nen? Realment és un conjunt de varies
coses, ser estimat, respectat, estimat, s’ha de divertit... la felicitats es
troba en l’equilibri de forma divertida, plaent...
