Francesco Tonucci!

Dijous passat, 25 d'octubre, els alumnes de primer curs d'Educació Primària de la universitat Blanquerna-Ramon Llull vam assistir a una conferencia del pedagog italià Francesco Tonucci.

Sota el nom de Les TIC, l’escola, la família i els infants Tonucci va començar a introduir-nos en el tema amb una nova filosofia d’ensenyament cap als nens i tots els elements que interfereixen en la seva educació.

Va parlar de la relació dels nens amb les TIC. Segons el pedagog són un instrument amb un gran poder i precioses en mans d’artesans amb bones capacitats d’utilització. Va acabar aquest apartat comentat que realment els nens amb les tecnologies són més competents.

Un altre apartat de la conferencia, com està l’escola? En aquesta pregunta Tonucci es va referir a LES ESCOLES, no a l’escola ja que n’hi ha moltes. També va comprar les escoles d’avui dia amb les de quan ell era petit i va argumentar que actualment estan més malament, tenen més problemes. Actualment tenim més possibilitats, abans en les escoles pocs nens l’acabaven ja que no tenien una base cultural proporcionada per la família. 

  

També es preguntar al senyor Tonucci Què passa amb l’escola? Va començar amb l’apartat més important per a un nen: família-escola. Segons ell, és una aliança fatal on la família desconfia del que diu el professor. Actualment els pares no demanen explicacions als fills sinó als mestres, temps endarrere això no es podia permetre. Les dues entitats tenen una gran influència i responsabilitat cap al nen i per tant ha d’haver-hi una bona relació. 

També ens va parlar de Com a de ser l’aula? Per al nostre pedagog haurien de desaparèixer ja que semblen presons, aules iguals l’una a l’altre amb alumnes assentats, passadissos buits... realitzen actes contra natura, masses hores assentats on passen experiències molt dures on ens mostren les seves grans capacitats cognitives. Pensa que s’haurien de realitzar allers fora de l’aula, canvi de lloc, d’ambient i de sistemes.

Actituds d’un professor? Quan Francesco va fer referencia a aquesta pregunta em va sorprendre, va dir que quan ell era petit es deia que: los malos estudiantes son los que sirven para ser maestros y que se les tenia que hacer pruebas para ver si realmente servían para ser maestros. També va comentar que els anys més importants per al desenvolupament són els primers anys de vida. Els nens són els que realment canvien als mestres i són els protagonistes de la classe. Tonucci diu que els millors mestres són els que no fan cas de les lleis.  

Els nens tenen la motxilla curricular molt plena? Per a Tonucci hi ha absurds educatius, a l’escola realment s’ensenyen coses que realment no poden aprendre els alumnes ja que haurien d’estar especialitzats en ells: JA HI HAURÀ TEMPS PER APRENDRE. Per als adults, els nens són com gots buits i qui s’encarrega d’omplir-los són els mestres.

Per què és important que els nens juguin? Els nens no tenen temps de jugar a causa de la feina que les escoles envien per fer a casa. Mentre els nens juguen van aprenent, en canvi mentre fan deures no adquireixen l’experiència , els progressos, els descobriments... que fan mentre juguen. Els nens necessiten espais, llocs, coses... per ser ells mateixos. Realment els nens aprenen molestant!

Per acabar, va intentar donar una definició de Què significa ser feliç per a un nen? Realment és un conjunt de varies coses, ser estimat, respectat, estimat, s’ha de divertit... la felicitats es troba en l’equilibri de forma divertida, plaent...