20.12.12

Fins aviat!

Avui hem fet mitja hora de sessió de seminari, on hem fet un petit comiat. Cadascun dels membres i el Francesc Garreta també, ha dit tot el que li ha aportat el seminari.

Realment ha sigut una experiència molt gratificant, tenir un espai on poder comentar diferents aspectes que a les classes habituals no podem fer, ha sigut genial.

M’ha agradat molt poder tenir un tracte tant proper amb un professor i amb diferents companys, sempre en un àmbit de treball.

Realment el tutor que he tingut, m’ha aportat moltíssimes ganes de continuar i d’esforçar-me encara més aquest curs.

Ha sigut una manera molt divertida de tractar diferents temes d’actualitat, maneres diferents de pensar, posades en comú, debats...

Em fa molta pena que pel proper semestre haguem de canviar de seminari, nous companys i nou tutor. Ara que ja havia establert una confiança amb tots ells, tornar-ho a fer em costarà.

Me’n porto molt bones sensacions del seminari que he tingut el primer semestre i realment, molt contenta d’haver pogut conèixer una mica més a un professor. Gràcies!

Per acabar i donar-li un bon comiat al Garreta, ja que és l’últim curs que estarà a Blanquerna, li hem regalat un conjunt de llegendes. Espero que li hagi agradat i que tingui un bon record de nosaltres.

També hem fet un pica pica amb els diferents tutors de seminari i hem fet l’acomiadament del semestre i ens hem desitjat un bon Nadal i una bona entrada al 2013.


19.12.12

Concert-Pregó Nadal 2012

Avui a l’hora de seminari hi ha hagut el concert-pregó de Nadal 2012, “Nadal: llum i misteri”.

Joan Farràs va escriure uns poemes de nadala amb musica, cadascuna de les seves cançons porta un missatge.

El nadal és llum en mig de la fosca hivernal, en el més íntim del nostre cor. Esclat lluminós que ens ensenya el camí.

Les cançons d’avui ens conviden a treure la boira interior, la covardia, la pols del front i dels ulls que ens impedeixen veure els camins que porten a l’establia...

El programa ha estat dividit:
1a part:
  • Pregó de Nadal, a càrrec de la Dra. Margarita Bofarull

2a part:
  • Cants i  rialles (Robert L. Pearsall)
  • Nadal: llum i misteri (text: Joan Farràs i música: Francesc Vila)

També han actuat la Cor Blanquerna i la Coral Preludi d’Amics de la Unesco, al piano en Miquel Ausina i amb la direcció del Ramon Vilar i Murat Khoupov.

18.12.12

Última exposició oral!

Avui ha sigut l’últim dia d’exposicions i el meu grup ha parlat sobre L’educació emocional. A qui us deixo una petita introducció sobre el tema amb les diferents parts que tindrà.

Cada vegada es parla més de competències, de treball per projectes, d’intel·ligències múltiples i d’educació emocional, però què són aquestes intel·ligències emocionals? I en què consisteix l’educació emocional?

Com a estudiants de magisteri trobem molt interessant la idea de tractar les emocions i sentiments des de l’escola, però encara no hem tingut l’ocasió d’aprofundir en aquest tema.

Així doncs, hem dut a terme aquest treball amb el propòsit de conèixer les bases d’aquest nou projecte educatiu.

En primer lloc, fem una breu introducció a les intel·ligències múltiples i, més concretament, a la intel·ligència emocional.

En segon lloc, destaquem que l’educació emocional no és una teoria, sinó que és una manera de treballar la intel·ligència emocional. El que coneixem com a intel·ligència emocional és la capacitat d’identificar emocions i l’educació emocional és la manera d’ensenyar a identificar aquestes emocions.

A més com, a futurs docents, hem volgut aprofundir en el concepte educació emocional i investigar mètodes i dinàmiques per posar-la en pràctica a l’aula.

Per acabar, us penjo el power point que hem fet. Espero que us agradi!








17.12.12

LA MARATÓ DE TV3!

Per als qui no vau poder veure La Marató de TV3, us comento que ha sigut tot un esdeveniment. S’han arribat a recaptar més de 10 milions d’euros, que en aquests moments tan difícils econòmicament, sembla mentirà com la solidaritat de les persones pot més que la crisi.

Es la primera vegada, durant els 21 anys de la Marató, és la primera vegada que s’ha arribat a aquesta elevada quantitat.

Amb aquests fets, podem sentir-nos molt satisfets de que el poble català sigui tant solidari.  
La Marató de TV3 ja és la que més recapta del món en relació amb la població
El programa solidari català va recaptar 1,34 euros per ciutadà i ha superat el de la televisió francesa, líder fins ara, amb 1,24
A cap país del món els ciutadans contribueixen tant a la seva marató televisiva com a Catalunya. Els10.113.152 euros amb què es va tancar el marcador de l'edició d'aquest diumenge de 'La Marató' de TV3 –i que la Fundació La Marató ja dóna com a xifra vàlida fins que no es tanqui el termini per fer aportacions, el 31 de març– representen una mitjana d'1,34 euros aportats per cadascun dels set milions i mig de catalans.
Aquesta proporció permet que el programa solidari de TV3 superi el de France 2, que fins ara encapçalava el rànquing mundial. El 'Téléthon' francès continua sent el que més diners recapta en termes absoluts –l'edició d'aquest any, celebrada els dies 7 i 8 de desembre, va aconseguir 81.065.239 euros–, però en un país de 65.350.000 persones això suposa, de mitjana, 1,24 euros per habitant. 


16.12.12

Fènix 11*23

He anat al cinema amb el meu millor amic a veure la pel·lícula: Fènix 11*23. Ha sigut molt interessant i d’un caire diferent a les que normalment veig en el cinema. És una pel·lícula amb elements de thriller i drama però per damunt d’això, és cinema polític. També dir que està basada en una historia real que va succeir al 2004.

Us deixo una petita sinopsis: A la tardor de l’any 2004, Èric Bertran, un nen de 14 anys, crea un web inspirat en Harry Potter i l’Orde del Fènix per defensar la llengua catalana. Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid irrompen a casa seva i l’acusen de terrorista informàtic. El seu crim: enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant l’etiquetatge en català.

Al veure la portada de la pel·lícula he reconegut al protagonista, en Nil Cardoner ja que l’havia vist abans a la sèrie Pulseres vermelles. També diré que gairebé tot els personatges que hi apareixen són coneguts d’altres series catalanes.

Trobo que amb aquest film ha sortit a la llum una historia molt interessant, que ha arribat a gran quantitat d’espectadors. Ens ha fet pensar en que quan algú té un ideal o lluita per alguna causa que li sembla justa, arriba fins al final sense pensar en les conseqüències.  Com fa l’Eric, únicament lluita per aconseguir el seu propòsit, el reconeixement del català.

Personalment m’ha motivat moltíssim i us la recomano a tots, espero que us agradi tant com a mi!




15.12.12

Records autobiografia educativa!

Avui he acabat la autobiografia educativa del seminari. Fent-la, me n’he adonat de que ha sigut una de les millors experiències de la meva vida.

Pensava que no recordaria tants detalls, tants noms, tantes sensacions, mestres, situacions, activitats, colònies... i me n'he adonat de que actualment tinc amics que els coneixo des de que tinc 3 anyets. Això em satisfà moltíssim com a persona , mentre ho anava fent, he gaudit molt, he passat molt bones estones fent aquest treball que realment, per ami, no ha sigut un treball sinó una plasmació de bons records d’un passat molt feliç.

Espero aquesta nova etapa universitària que acabo de començar sigui igual de gratificant i em deixi un bon i bonic record per a tota la vida.

Aquí us deixo una fotografia amb tots els meus companys de P-3  l’últim dia de curs.

Sou molt grans!

13.12.12

La lengua de las mariposas

Avui a la sessió de seminari hem vist la pel·lícula: La llengua de las mariposas.

Tracta sobre la època en que hi ha un conflicte entre republicans i el partit nacional. El protagonista és en Moncho, el qual va a l’escola per primera vegada ja que ha patit una malaltia.

El primer dia va a l’escola i passa tants nervis que es fa pipi a sobre cosa que li provoca tanta vergonya que fuig de l’escola. El professor li sap tant de greu que a partir d’aquest moment l’ajuda a adequar-se a la classe.

A partir d’aquest moment, li comença agradar moltíssim l’escola i té una gran admiració pel seu professor.  

Ens presenta a la seva família, té un germà music que toca el saxofon i a partir d’aquí en Moncho es va aficionant a la musica i comencen a tocar en una banda. Aquesta banda surt del poble i se’n van a tocar fora on aquests dos germans es queden a casa d’un home que té a una dona xinesa com a esposa. 
El germà gran s’enamora d’ella però no poden fer-hi res, únicament toca una cançó per a ella en una festa del poble.

El pare del Moncho es republicà igual que el mestre del nostre protagonista i com demostra tan interès per a ell i el tracta tant bé que el pare el vol recompensar d’alguna manera i com és sastre, li fa un vestit. La relació entre mestre i Moncho és realment admirable.

L’amic del Moncho i ell espien a un home que explica les seves intimitats amb una dona que té un gos, aquests es queden amb ganes de veure el que fa i el segueixen. Veuen que la dona estima més al gos que aquest home la qual cosa afecta molt a aquest home. Una nit el tornen a seguir i veuen que encegat per la beguda, va a casa de la dona i apunyala al gos deixant-lo mort.

En el final de la pel·lícula es veu com guanya el partit nacional de manera que tots els republicans queden castigats per ser-ho. La família del Moncho era republicana fins que va guanyar el partit cosa que va fer que canviessin de creences ja que a tots el republicans la gent del poble el hi ha de cridar insults, els han d’odiar i acaben detinguts.  

Comencen a cridar a tots el republicans a mida que els van detenint fins que veuen que es porten detingut el mestre. Per tal de que no hi hagin sospites la seva família continua cridant i la mare li diu al Moncho que cridi.

La pel·lícula acaba amb Moncho corrent tirant pedres darrere del cotxe amb tots els republicans i el seu estimat mestre.

Personalment m’ha agradat molt aquesta pel·lícula però la part final m’ha semblat realment molt dura. Veure que la família del Moncho deixa els principis i els seus valors que tenen cap al mestre per tal que no descobreixin que abans eren republicans em sembla molt dur.

Us la recomano a tots!