Aquesta pel·lícula és un reflex de l'educació de diverses generacions
d'espanyols de la postguerra. Narra la infància d'autor, com era el seu dia a
dia a l'escola i al poble, amb una visió enfocada cap al sistema educatiu
nacional-catòlic. El protagonista Sopeña ens transmet els seus records des de
petit: l'escola quotidiana, la ràdio local, els còmics de Roberto Alcazar, el
cinema dels dijous amb Franco inaugurant pantans i “Yon Güein" perseguint
i matant indis. A través d’ell es va descobrint una manera d'entendre el món, la
societat i una Espanya "de glòries florit pensil", tal com es cantava
en l'himne nacional d'aquells anys.
Després d’aquesta petita síntesi, dir que
ha sigut una pel·lícula de la qual hem pogut veure que la manera d’educació d’aquella
època era molt arcaica, maltratadora, religiosa, molt rígida, estricta, etc. I només
dir que estic orgullosa del moment en el que vivim i del sistema educatiu que
tenim a Catalunya. Un dels sistemes més evolucionats de tota Espanya: laica,
activa, innovadora, progressista, entre d’altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario