Fins aviat!

Avui hem fet mitja hora de sessió de seminari, on hem fet un petit comiat. Cadascun dels membres i el Francesc Garreta també, ha dit tot el que li ha aportat el seminari.

Realment ha sigut una experiència molt gratificant, tenir un espai on poder comentar diferents aspectes que a les classes habituals no podem fer, ha sigut genial.

M’ha agradat molt poder tenir un tracte tant proper amb un professor i amb diferents companys, sempre en un àmbit de treball.

Realment el tutor que he tingut, m’ha aportat moltíssimes ganes de continuar i d’esforçar-me encara més aquest curs.

Ha sigut una manera molt divertida de tractar diferents temes d’actualitat, maneres diferents de pensar, posades en comú, debats...

Em fa molta pena que pel proper semestre haguem de canviar de seminari, nous companys i nou tutor. Ara que ja havia establert una confiança amb tots ells, tornar-ho a fer em costarà.

Me’n porto molt bones sensacions del seminari que he tingut el primer semestre i realment, molt contenta d’haver pogut conèixer una mica més a un professor. Gràcies!

Per acabar i donar-li un bon comiat al Garreta, ja que és l’últim curs que estarà a Blanquerna, li hem regalat un conjunt de llegendes. Espero que li hagi agradat i que tingui un bon record de nosaltres.

També hem fet un pica pica amb els diferents tutors de seminari i hem fet l’acomiadament del semestre i ens hem desitjat un bon Nadal i una bona entrada al 2013.

Concert-Pregó Nadal 2012

Avui a l’hora de seminari hi ha hagut el concert-pregó de Nadal 2012, “Nadal: llum i misteri”.

Joan Farràs va escriure uns poemes de nadala amb musica, cadascuna de les seves cançons porta un missatge.

El nadal és llum en mig de la fosca hivernal, en el més íntim del nostre cor. Esclat lluminós que ens ensenya el camí.

Les cançons d’avui ens conviden a treure la boira interior, la covardia, la pols del front i dels ulls que ens impedeixen veure els camins que porten a l’establia...

El programa ha estat dividit:

1a part:

• Pregó de Nadal, a càrrec de la Dra. Margarita Bofarull

2a part:

• Cants i  rialles (Robert L. Pearsall)
• Nadal: llum i misteri (text: Joan Farràs i música: Francesc Vila)

També han actuat la Cor Blanquerna i la Coral Preludi d’Amics de la Unesco, al piano en Miquel Ausina i amb la direcció del Ramon Vilar i Murat Khoupov.

Última exposició oral!

Avui ha sigut l’últim dia d’exposicions i el meu grup ha parlat sobre L’educació emocional. A qui us deixo una petita introducció sobre el tema amb les diferents parts que tindrà.

Cada vegada es parla més de competències, de treball per projectes, d’intel·ligències múltiples i d’educació emocional, però què són aquestes intel·ligències emocionals? I en què consisteix l’educació emocional?

Com a estudiants de magisteri trobem molt interessant la idea de tractar les emocions i sentiments des de l’escola, però encara no hem tingut l’ocasió d’aprofundir en aquest tema.

Així doncs, hem dut a terme aquest treball amb el propòsit de conèixer les bases d’aquest nou projecte educatiu.

En primer lloc, fem una breu introducció a les intel·ligències múltiples i, més concretament, a la intel·ligència emocional.

En segon lloc, destaquem que l’educació emocional no és una teoria, sinó que és una manera de treballar la intel·ligència emocional. El que coneixem com a intel·ligència emocional és la capacitat d’identificar emocions i l’educació emocional és la manera d’ensenyar a identificar aquestes emocions.

A més com, a futurs docents, hem volgut aprofundir en el concepte educació emocional i investigar mètodes i dinàmiques per posar-la en pràctica a l’aula.

Per acabar, us penjo el power point que hem fet. Espero que us agradi!

LA MARATÓ DE TV3!

Per als qui no vau poder veure La Marató de TV3, us comento que ha sigut tot un esdeveniment. S’han arribat a recaptar més de 10 milions d’euros, que en aquests moments tan difícils econòmicament, sembla mentirà com la solidaritat de les persones pot més que la crisi.

Es la primera vegada, durant els 21 anys de la Marató, és la primera vegada que s’ha arribat a aquesta elevada quantitat.

Amb aquests fets, podem sentir-nos molt satisfets de que el poble català sigui tant solidari.  

La Marató de TV3 ja és la que més recapta del món en relació amb la població

El programa solidari català va recaptar 1,34 euros per ciutadà i ha superat el de la televisió francesa, líder fins ara, amb 1,24

A cap país del món els ciutadans contribueixen tant a la seva marató televisiva com a Catalunya. Els10.113.152 euros amb què es va tancar el marcador de l'edició d'aquest diumenge de 'La Marató' de TV3 –i que la Fundació La Marató ja dóna com a xifra vàlida fins que no es tanqui el termini per fer aportacions, el 31 de març– representen una mitjana d'1,34 euros aportats per cadascun dels set milions i mig de catalans.

Aquesta proporció permet que el programa solidari de TV3 superi el de France 2, que fins ara encapçalava el rànquing mundial. El 'Téléthon' francès continua sent el que més diners recapta en termes absoluts –l'edició d'aquest any, celebrada els dies 7 i 8 de desembre, va aconseguir 81.065.239 euros–, però en un país de 65.350.000 persones això suposa, de mitjana, 1,24 euros per habitant. 

Fènix 11*23

He anat al cinema amb el meu millor amic a veure la pel·lícula: Fènix 11*23. Ha sigut molt interessant i d’un caire diferent a les que normalment veig en el cinema. És una pel·lícula amb elements de thriller i drama però per damunt d’això, és cinema polític. També dir que està basada en una historia real que va succeir al 2004.

Us deixo una petita sinopsis: A la tardor de l’any 2004, Èric Bertran, un nen de 14 anys, crea un web inspirat en Harry Potter i l’Orde del Fènix per defensar la llengua catalana. Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid irrompen a casa seva i l’acusen de terrorista informàtic. El seu crim: enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant l’etiquetatge en català.

Al veure la portada de la pel·lícula he reconegut al protagonista, en Nil Cardoner ja que l’havia vist abans a la sèrie Pulseres vermelles. També diré que gairebé tot els personatges que hi apareixen són coneguts d’altres series catalanes.

Trobo que amb aquest film ha sortit a la llum una historia molt interessant, que ha arribat a gran quantitat d’espectadors. Ens ha fet pensar en que quan algú té un ideal o lluita per alguna causa que li sembla justa, arriba fins al final sense pensar en les conseqüències.  Com fa l’Eric, únicament lluita per aconseguir el seu propòsit, el reconeixement del català.

Personalment m’ha motivat moltíssim i us la recomano a tots, espero que us agradi tant com a mi!

Records autobiografia educativa!

Avui he acabat la autobiografia educativa del seminari. Fent-la, me n’he adonat de que ha sigut una de les millors experiències de la meva vida.

Pensava que no recordaria tants detalls, tants noms, tantes sensacions, mestres, situacions, activitats, colònies... i me n'he adonat de que actualment tinc amics que els coneixo des de que tinc 3 anyets. Això em satisfà moltíssim com a persona , mentre ho anava fent, he gaudit molt, he passat molt bones estones fent aquest treball que realment, per ami, no ha sigut un treball sinó una plasmació de bons records d’un passat molt feliç.

Espero aquesta nova etapa universitària que acabo de començar sigui igual de gratificant i em deixi un bon i bonic record per a tota la vida.

Aquí us deixo una fotografia amb tots els meus companys de P-3  l’últim dia de curs.

Sou molt grans!

La lengua de las mariposas

Avui a la sessió de seminari hem vist la pel·lícula: La llengua de las mariposas.

Tracta sobre la època en que hi ha un conflicte entre republicans i el partit nacional. El protagonista és en Moncho, el qual va a l’escola per primera vegada ja que ha patit una malaltia.

El primer dia va a l’escola i passa tants nervis que es fa pipi a sobre cosa que li provoca tanta vergonya que fuig de l’escola. El professor li sap tant de greu que a partir d’aquest moment l’ajuda a adequar-se a la classe.

A partir d’aquest moment, li comença agradar moltíssim l’escola i té una gran admiració pel seu professor.  

Ens presenta a la seva família, té un germà music que toca el saxofon i a partir d’aquí en Moncho es va aficionant a la musica i comencen a tocar en una banda. Aquesta banda surt del poble i se’n van a tocar fora on aquests dos germans es queden a casa d’un home que té a una dona xinesa com a esposa. 
El germà gran s’enamora d’ella però no poden fer-hi res, únicament toca una cançó per a ella en una festa del poble.

El pare del Moncho es republicà igual que el mestre del nostre protagonista i com demostra tan interès per a ell i el tracta tant bé que el pare el vol recompensar d’alguna manera i com és sastre, li fa un vestit. La relació entre mestre i Moncho és realment admirable.

L’amic del Moncho i ell espien a un home que explica les seves intimitats amb una dona que té un gos, aquests es queden amb ganes de veure el que fa i el segueixen. Veuen que la dona estima més al gos que aquest home la qual cosa afecta molt a aquest home. Una nit el tornen a seguir i veuen que encegat per la beguda, va a casa de la dona i apunyala al gos deixant-lo mort.

En el final de la pel·lícula es veu com guanya el partit nacional de manera que tots els republicans queden castigats per ser-ho. La família del Moncho era republicana fins que va guanyar el partit cosa que va fer que canviessin de creences ja que a tots el republicans la gent del poble el hi ha de cridar insults, els han d’odiar i acaben detinguts.  

Comencen a cridar a tots el republicans a mida que els van detenint fins que veuen que es porten detingut el mestre. Per tal de que no hi hagin sospites la seva família continua cridant i la mare li diu al Moncho que cridi.

La pel·lícula acaba amb Moncho corrent tirant pedres darrere del cotxe amb tots els republicans i el seu estimat mestre.

Personalment m’ha agradat molt aquesta pel·lícula però la part final m’ha semblat realment molt dura. Veure que la família del Moncho deixa els principis i els seus valors que tenen cap al mestre per tal que no descobreixin que abans eren republicans em sembla molt dur.

Us la recomano a tots!

Notícia!

Avui en el seminari, m’ha tocat exposar una noticia educativa del diari ara.cat amb el títol: Només el 26% de les noies d’ESO opten per les ciències.

He començat explicant que m’ha cridat l’atenció el títol de la noticia ja que només fa referencia a les noies i apart que és un percentatge molt baix.

També m’ha sorprès el subtítol, no entenc com internet pot ser una segona opció per decidir el seu futur.

Parla de que l’entorn sociocultural és un factor decisiu pel futur dels alumnes cosa que trobo realment relativa.

He comentat també que estic molt d’acord amb la senyora Rigau de que les carreres de ciències i tecnologies agraden molt però les troben molt difícils.

Llavors és aquí quan es produeix el dubte de si realment els alumnes no es veuen capaços per fer aquestes carreres o que com són carreres complicades i necessiten molta dedicació cosa que implica poc temps lliure, sigui un factor decisiu per no escollir aquestes carreres.

Per acabar, trobo que encara que es reforcin les assignatures instrumentals no servirà de res ja que si els alumnes d’ESO ja tenen la idea de que les carreres d’aquest estil són massa difícils, encara que ho reforcin no ho faran.

Us la deixo aquí penjada per a que la llegeixi qui vulgui!

http://www.ara.cat/societat/Nomes-noies-dESO-opten-ciencies_0_806319509.html

Escola afectiva o efectiva?

Avui ha tocat el nostra debat, on primerament per introduir el nostra tema hem posat un vídeo de presentació per tal de que els oients es fessin una idea de les diferencies entre les dues escoles.

Seguidament la moderadora, la Laura, ha fet una breu explicació de cadascuna de les escoles que defensaria cada equip.

L’escola  afectiva suposa una innovació educativa que es justifica en les necessitats socials que no estan suficientment ateses a través dels continguts de les matèries acadèmiques ordinàries. Totes aquestes necessitats tenen un fons emocional.

La finalitat de l'educació emocional és el desenvolupament de competències emocionals que contribueixin a afrontar millor els reptes de la vida i com a conseqüència aportar un millor benestar personal i social.

Aquesta, estava defensada pel grup format per l’Estrella, el Bernat, la Sonia, l’Helena, el Marc i la Carla.

Per altre banda, s’ha explicat l’educació efectiva on segueixen un sistema tradicional d'ensenyament. Les classes s'imparteixen a grups composts per alumnes de les mateixes edats, s'imposa un sistema basat en notes i una compartimentació dels coneixements en assignatures. El professor és una figura central que imparteix una assignatura determinada en l'àmbit d'un curs, d'una forma sistemàtica.

Els avantatges d'aquest sistema són una clara transmissió de nous conceptes, un fàcil control dels resultats obtinguts, i una transparent qualificació dels mateixos.

En aquest bàndol hi havia l’Adrià, la Noelia, la Noemi, la Monica, la Laura, l’Aleix i jo per a defensar-la.

Acabar dient que realment estic molt contenta de com ha quedat el nostra debat, també dir que ha sigut un debat molt dinàmic i amb molta participació per part de tots.

Felicitats, debat fet!

El florido pensil

Avui la sessió de seminari ha sigut diferent, ens hem reunit tots els seminaris amb els corresponents professors i hem vist la pel·lícula: El florido pensil.

Aquesta pel·lícula és un reflex de l'educació de diverses generacions d'espanyols de la postguerra. Narra la infància d'autor, com era el seu dia a dia a l'escola i al poble, amb una visió enfocada cap al sistema educatiu nacional-catòlic. El protagonista Sopeña ens transmet els seus records des de petit: l'escola quotidiana, la ràdio local, els còmics de Roberto Alcazar, el cinema dels dijous amb Franco inaugurant pantans i “Yon Güein" perseguint i matant indis. A través d’ell es va descobrint una manera d'entendre el món, la societat i una Espanya "de glòries florit pensil", tal com es cantava en l'himne nacional d'aquells anys.

Després d’aquesta petita síntesi, dir que ha sigut una pel·lícula de la qual hem pogut veure que la manera d’educació d’aquella època era molt arcaica, maltratadora, religiosa, molt rígida, estricta, etc. I només dir que estic orgullosa del moment en el que vivim i del sistema educatiu que tenim a Catalunya. Un dels sistemes més evolucionats de tota Espanya: laica, activa, innovadora, progressista, entre d’altres.

Debatem a SFE

Aquesta setmana a la classe de: Societat, família i escola em començat amb els debats. Os faré una petita menció del primer ja que ha sigut una experiència nova tant per als membres del debat com pel públic que estàvem d’oients.  De manera que a partir d’aquest, ja sabrem el funcionament dels altres.

La iniciació ha estat amb el tema de L’ESCOLA INCLUSSIVA. 

El bàndol a favor era el que estava format per la Cristina, l’Alicia, l’Olga, la Marta, la Clara i la moderadora Elsa. En l’altre bàndol en contra estava format per la Clara, la Meritxell, el Javi, la Maria, el Toni i la Sara.

Primerament ens van oferir un vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=C78aJl8HdxM i, a continuació ens van fer una petita introducció sobre el tema.

- L’educació inclusiva té com a propòsit una atenció educativa que millori al màxim el desenvolupament possible de tot l’alumnat i la cohesió de tots els membres de la comunitat.

La comunitat educativa està integrada per totes les persones relacionades amb el centre: alumnes professors, famílies, altres professionals que treballen en el centre, administració educativa, administració local, institucions i organitzacions socials.

Tots els components de la comunitat educativa col·laboren per oferir una educació de qualitat i garantitzar la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat per participar en un procés de aprenentatge. permanent. La inclusió educativa se guia per els següents principis fonamentals.

• L’escola ha d’educar en el respecte dels Drets Humans i, per fer-ho, organitzar-se i funcionar d’acord amb els valors i principis democràtics.
• Tots els membres de la comunitat col·laboren per facilitar el creixement i desenvolupament personal i professional individual, a la vegada que el desenvolupament i cohesió entre els iguals i amb els altres membres de la comunitat.
• La diversitat de totes les persones que composen la comunitat educativa es considera un fet valuós que contribueix a enriquir a tot el grup i afavorir la interdependència i la cohesió social.
• Es busca l’equitat i l’excel·lència per a tots els alumnes i reconeix el seu dret a compartir un entorn educatiu comú en el qual cada persona sigui valorada per igual.
• L’atenció educativa va dirigida a la millora de l’aprenentatge de tot l’alumnat, de manera que ha d’estar adaptada a les característiques individuals.

Al acabar, va començar el debat amb una gran participació per part de tots els membres de cada bàndol. En aquest debat era realment complicat anar en contra d’aquest tema però realment se’n van ensortir molt bé.

Felicitar-los i a partir d’ara, més debats i a per noves experiències !

Hola twitter!

Encara que no és una eina que m’agradi molt, avui ha sigut una primera bona sessió de twitter realitzada per mi sola.

Divendres en la classe de GTITIC ens van ensenyar les coses bàsiques per saber-lo fer funcionar.

Per mencionar a algú, posem un @nom de la persona i diferents coses que encara he de posar en pràctica.

També he posat un gadget de facebook i de twitter al blog, com podeu veure a la part superior dreta.

Al llarg de la meva experiència amb el twitter, us aniré informant de com em va.

D’aquesta manera tots els companys d’una manera innovador podem estar més internacionalitzats i més relacionats entre nosaltres mitjançat el grup #gitic1213.

Per acabar amb aquesta entrada el Miquel Àngel ens va manar que avui miréssim el programa #elconvidattv3 per poder-ho comentar entre tots i fer piulades.

Espero ensortir-me’n  en aquesta nova aventura amb tots vosaltres!

Presentació a la classe de GITIC!

Dijous 29 de novembre a la classe de GITIC després de les presentacions d’altres grups...em va tocar presentar el nostre power point i el nostre vídeo davant de la resta dels companys.

El treball el vaig fer amb la Laura, l’Adrià i la Patrícia i tractava sobre el reciclatge.

Ho vam fer d’una manera molt entretinguda ja que el nostra treball anava enfocat per a que els nens de primària entenguessin el funcionament del reciclatge i es conscienciessin que ja des de petits poden intervenir en aquest projecte.

Vam explicar: Què és? En que consisteix? Com poden ho poden fer? i que realment reciclar és una acció molt fàcil de fer i que en un futur ens beneficiarà a tots.

Volíem transmetre i inculcar amb aquest treball en que consisteix el reciclatge i que s’ha de reciclar, d’aquesta manera els nens es poden sentir protagonistes duent a terme a aquesta acció i sentir-se bé amb ells mateixos.

Espero que os vagi agradar i moltíssimes gràcies per l’atenció  que ens vau dedicar en aquesta sessió.

Mil gràcies!

PILAR BENEJAM

El passat dimecres 28 de novembre vam tenir una conferencia de la Pilar Benejam sobre: Mestres en temps inserts.

Pilar Benejam és geògrafa i pedagoga menorquina. Mestra que va estudiar magisteri i es llicencià en pedagogia i historia a la Universitat de Barcelona. Catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials a la UAB. Ha treballat a la escola Costa i Llobera, coneguda per a tots nosaltres ja que molt companys han realitzat la SAE allà. Ha estat guardonada amb els premi Ramon Llull de 2003, amb el Premi Jaume Vicens Vives de 2004 i amb la Creu de Sant Jordi de 2004. També li han concedit el premi Emili Darder a una vida dedicada a la formació del professorat.

Encara que actualment la nostra societat pateix un canvi profund, els mestres hem d’estar conscienciats de que tractem amb nens cosa que implica que hi hagin unes constants.

Hem d’acceptar els continus canvis en tota mena d’àmbits que es van produint en els nostres temps. Ho va explicar d’una manera molt exemplificada, molt clara i dinàmica per tal que tothom ho entengués.   
De manera que amb tots aquests canvis l’aprenentatge va variant i els hem d’acceptar i els hem d’anar aplicant i adaptar per sentir-nos el millor possible amb ells.

Els mestres han d’estar orgullosos de la seva professió ja que és un gran privilegi i ho han de saber ja que si no s’ho creuen primer ells mateixos, els pares i els nens és impossible que s’ho puguin arribar a creure!

Com en més d’una vegada ja hem sentit els mestres cada dia aprenem, hem de sentir una gran estimació pel coneixement, fonamentar la participació, estar sempre informats, tenir diàleg, acceptar i intentar respondre tota mena de preguntes...i sobre tot paciència.

Em va cridar l’atenció quan va dir que si es suspèn, no es pot ser mestre. I que no per sortir de la universitat amb la carrera ja ets mestre. Un mestre comença a ser mestre amb el pas dels anys ja que cada cop va adquirint experiència.