27.11.12

Jaume Cela

Divendres 16 de novembre vam assistir a una conferencia del mestre i pedagog Jaume Cela i Ollé sobre El mestre del futur.

Va néixer a Sarrià el 14 d’agost de 1949 i ja des de petit era un extraordinari aficionat a la lectura i al cinema. Va compaginar el seus batxillerat i el treball en diferents escoles fins que va començar ha estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Recolzat i estimulat per la seva família va començar en el mon de la narració. Ha escrit més de 60 llibres amb alguns premiats i l’any 2008 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Actualment es professor al CEIP de Bellaterra on dur a terme la seva direcció i també fa classes.

Comença la conferencia amb la qüestió de com s’ha de mantenir un espai educatiu i que els mestres han de tenir uns pilars necessaris pel futur:· tossudesa        
· iniciativa           
· esforç
· motivació

La seva societat era molt diferent a la que tenim actualment, pensa que és massa accelerada. Aquesta acceleració la trobem molt ben reflexada  en la nostra societat, creiem que les coses que tenim son definitives i l’endemà, ja son absoltes. Això també repercuteix als Mestres ja que és una exigència per saber que fer a cada moment, hem de concretar el currículum que necessita un nen.

Sobre això, no hi està d’acord ja que pensa que amb aquesta acceleració els hi robem robem el seu temps per a jugar, per avorrir-se, per perdre el temps... També comenta que actualment els nens s’estressen, fet que no és compatible ja que ells són els QUI estressen i mai poden ser ells mateixos els estressats.               

Un altre tema del que va parlar va ser la diversificació, de la manera que les tecnologies estan canviant l’àmbit educatiu. Les coses es poden fer igual amb pantalla o sense.

Va parlar de la crisi, que durarà  molt de temps però això no ho han de notar els nens per que la societat té un compromís amb tots aquests nens.
Exposa el tema de la immigració a l’escola, de que té les seves influències: diferents maneres de veure el món, més de dos centes llengües diferents a Barcelona, adaptacions de la nostre cultura (festes pròpies d’aquí), adaptacions alhora de menjar...

Per acabar, ens proporciona vuit verbs amb el que ens defineix al bon mestre:
  • ACOLLIR: ja que cada nen és únic            
  • MOSTRAR: la complexitat del món         
  • ACOMPANYAR: ser un guia pel nen, estar al seu costat, donar-li estimació, donar-los afectivitat. Descobrir-lo el món que els envolta                
  • MOTIVAR: el coneixement dels alumnes, com han d’actuar davant la nostre complexa societat i que sàpiguen escoltar                
  • DONAR AUTONIMIA: ajudar a que els nens facin i dissenyin el seu projecte de la vida
  • RESPONSABILITAT: respecte als nens que van a l’escola a aprendre, l’escola és la vida a obrir portes!
  • MALMETRE: un mestre no pot fer petit a un alumne desmotivant-lo, no pot atacar la seva autoestima
  • ESCOLTAR: tenir empatia respecte els altres, voler aprendre per tal de desenvolupar les capacitats i competències. Escoltar vol dir refer la nostra experiència a traves de l’altre. Un mestre ha de saber escoltar ja que l’escola és el lloc on s’hi va a preguntar i és l’espai on hi ha d’haver-hi equivocacions.            


Per ser un bon mestre s’ha de tenir paciència, tenir confiança, saber esperar, tenir humor i humilitat.

"Ser mestre és una aventura compartida. Aventura per què no hi ha res preparat i tot s'ha d'anar construint i compartida, no només eduquen les escoles sinó que també intervenen altres agents com la família i altres”

19.11.12

Som-hi!

Dijous 15 per fi vaig anar a l’escola Pau Sans d’Hospitalet del Llobregat amb el meu padrí.

Les classes començaven a les nou del mati però abans d’anar-hi ens vam ajuntar tots “els padrins i els fillols” i ens van ensenyar tota l’escola, les seves instal·lacions, els seu professorat...

Quan va acabar la vista, cadascú se’n va anar amb el padrí cap a la seva classe assignada i em va presentar l’horari que faríem durant el dia:

· 9/10hà Matemàtiques
. 10/11hà Català
· 11/11.30hà Esbarjo
· 11.30/12.30hà Plàstica/racons
· 12.30/15à Dinar
· 15/15.45à Plàstica/racons
· 15.45/16.30à English

Jo vaig estar amb el Carlos a la classe de quart de primària on a l’arribar, els nens estaven fen control mental amb el seu quadern de matemàtiques. Més tard, a la segona hora, és van posar a fer un dictat de català el qual ja se l’havien preparat a casa. La Mariàngels, la tutora de i professora de quart, em va posar el dia del que farien a classe de català: dictat de català, autocorrecció d’aquest, repartir el control que van fer la setmana passada i comentar els errors que havien realitzat sense aprofundir en cap cas concret.

Al acabar, els nens van anar al pati i nosaltres ens vam ajuntar tots una altre vegada i els “fillols” vam posar en comú les experiències d’aquestes dues classes fetes, encara que en el meu cas no vaig poder col·laborar.

En la pròxima hora, la classe es va dividir en dos grups: A i B. Jo em vaig posar amb el grup A i vaig ajudar a realitzar el moral, que consistia en la impressió de fulles pintades sobre una cartolina. Quan acabaven, es posaven a fer dibuixos on cadascú dibuixava el que volia.

 


Em va agradar molt aquesta classe de plàstica i encara més quan va arribar l’hora de dinar i set o vuit nenes i també algun nen em van donar el dibuix. Les nenes em van dibuixar a mi i me’l van dedicar per tal que vingués divendres o anés venint al llarg del curs escolar. Que macos!




Per la tarda, els nens estaven més cansats i es notava. Un altre cop vaig estar amb el grup A però aquesta vegada els hi tocava fer tallers. Es posaven per parelles i feien puzles, cosien, feien mandales amb el tangram, muntaven figures amb diferents peces de plàstic, feien dibuixos a traves del programa paint i dibuixos amb gomets i l’últim era fer dibuixos amb gomets.




Per acabar el dia, va arribar la classe d‘English que em va sorprendre molt. Tota la classe la feien en anglès i duien a terme diferents activitats com la d’anar a comprar, cantaven cançons, responien preguntes del professor, explicaven com els hi havia anat el dia, com es sentien... i tot en angles i amb molt bona pronuncia per der nens de quart de primària!




Només dir que moltíssimes gràcies a Blanquerna per haver-me donat aquesta experiència que m’ha aportat moltíssim i encara agafo el curs amb més ganes i amb més motivació. També agrair al meu padrí, al Carlos, que moltes gràcies per acollir-me tant bé, explicar-me tot el funcionament, el contacte que ha tingut amb mi des del primer dia que me’l van assignar. No sé realment no tinc paraules! Moltes gràcies i espero repetir experiències tant bones com aquesta i que, si pot ser, siguin encara millor!

18.11.12

Visito El Sagrer!


Dimarts 13, alguns alumnes va manar a visitar l’escola El Sagrer al carrer Costa Rica del barri de Sagrera.
Aquesta escola es defineix com a escola catalana, democràtica, laica, inclusiva, compensadora de desigualtats i promotora de la participació i la cooperació entre tots els membres de la comunitat educativa.

L’organització de l’escola es basa fonamentalment en els valors democràtics i respecten les opinions ideològiques i religioses de cada família encara que no la posin en practica.

El Sagrer és una escola molt familiar on es veu reflexada la seva implicació en l’AMPA. És una associació que té com a objectiu participar en tot allò possible dins l’escola. Es una associació que ajuda als mestres de l’escola per millorar la seva educació i puguin complementar i millorar aquesta tasca sota el càrrec de la família. És una manera per augmentar la interrelació de la comunitat educativa en el projecte de l’escola i la seva integració en torn del barri.

Hi ha un àmbit de tradicions catalanes i es veu reflectit en les diferents activitats com són la castanyada, Sant Jordi, la quaresma, nadal...
L’educació que s’imparteix en El Sagrer es basa en tres pilars: la confiança, el respecte i la reflexió. És molt creativa, participativa i amb un esperit crític. Amb metodologies que permeten la interacció dels sabers i el tractament tranversal de les matèries. També es desenvolupa la responsabilitat i l’autonomia a traves de l’aprenentatge.


Després d’una explicació general de l’escola dir que quan la directora ens va presentar El Sagrer, ens va dir que gracies a l’AMPA havien pogut contractar a una professora de plàstia i a la bibliotecària.
Com he dit abans, és una escola molt familiar i ells mateixos es deien que són un tribu ja que per funcionar, s’ha de treballar de manera conjunta.

Una de les característiques del Sagrer són els projecte que fan al llarg de les diferents etapes escolars. En el cicle mitjà per exemple van de colònies, visiten una biblioteca, van a veure espectacles a l’auditori, activitats de handbol, cursa d’orientació, sortida de tardor, de primavera, activitats al MNAC....

Em va sorprendre molt quan ens va dir que tenien nens amb discapacitats auditives, que feien les classes amb els altres companys de la mateixa manera. Mai ho havia sentit, en la meva escola no hi va haver mai un cas d’aquest però realment ho vaig trobar molt interessant i em sembla perfecte, en aquesta escola realment si que es pot veure que és una escola inclusiva.

Una cosa que no em va semblar tan sorprenent va ser que duien a terme racons des de els tres als 5 anys. Distribuït en cinc espais: joc compartit, joc simbòlic, construccions, experimentació i artista.



Està molt ben equipat i té gran varietat d’instal·lacions: aula de psicomotricitat, aula de música, aula de plàstica, aula d'informàtica, laboratori, biblioteca, pista esportiva, 2 patis coberts per a parvulari i el pati. En aquest últim em vaig quedar molt sorpresa quan hi vaig veure un hort i un laberint de fusta, va ser massa.



Per acabar aquesta entrada sobre El Sagrer, només dir que em va semblar una molt bona escola per anar-hi a fer practiques d’aquí un temps!

14.11.12

Taula rodona amb mestres novells

Dilluns dia 12 de novembre els alumnes de primer curs d’educació primària vam tenir una exposada d’experiències, primeres impressions, vivències escolars... de quatre ex alumnes de Blanquerna-Ramon Llull en el món professional de l’educació.


La primera en explicar-se va ser la MARÍA:

La primera dificultat en la que es va trobar va ser com que 27 alumnes sota la meva responsabilitat? aquella sensació de tantes persones mirant-te... Aquesta idea li va ocasionar inseguretat i molts nervis però ràpid això va acabar, tres o quatre mesos després ja s’havia produït el canvi que ella esperava tant per part dels alumnes com del professorat.  

Ens va explicar que un cop establerts els límits de la classe es va haver d’enfrontar amb el tema de l’avaluació... li costava molt la idea de posar males notes als seus alumnes i tots tenien notables i excel·lents quan realment no eren les notes adequades. De manera que va establir i deixar ben clars els criteris d’avaluació als nens.

La idea que més va remarcar la María va ser que aprofitéssim totes les practiques i ens hi dediquéssim molt ja que és una eina que en un futur ens servirà i molt i també que féssim les classes a la nostra manera, sense cap norma establerta ni regla de com i que hem de fer!

Després  va parlar en Daniel:

Va estudiar la carrera de CAFE fins el segon any però la va deixar i es va dedicar al teatre, més tard va estudiar magisteris i ara actualment es mestre i fa seminari a la Universitat Blanquerna-Ramon Llull.

Ens ha marcat cinc punts important per ser mestre:
  • Ser mestres és una professió molt apassionant ja que tota la teva feina està dedicada a persones i a la vegada la teva generositat es va multiplicant.
  • És una feina molt absorbent. Els mestres fan de tot i molt!
  • Implicació per part dels mestres. Estan atents a les necessitats diàries i reals dels nens, ets un tot per al nen i realment nomes hauries de dedicar-te a educar.
  • Formació constant i diària dels mestres, mai és tard per aprendre. Tots aprenem no únicament els nens
  • El mestre ha de tenir molta energia, molt positivisme.

La tercera ex alumne era la Laura:

Va estudiar magisteri i sociologia. Ha treballat en dues escoles publiques, on va comentar que tenien una visió molt variada, amb moltes maneres diferents d’aprendre i d’ensenyar. El problema de treballar en escoles publiques és que els últims anys ha estat fent substitucions i ara està en el atur.

Les escoles esmentades anteriorment estaven en zones desfavorides i hi havia molta diversitat cultural i també amb nens amb discapacitats. Aquesta experiència la va enriquir personalment i professionalment i a enfrontar-se a les dificultats i problemes dels diferents tipus de situacions i de nens d’una classe.

Va parlar de la importància entre la relació mestre i nen i que hem de prendre exemple de la veterania que tenen els professors antics de les escoles. Que aprofitem molts les classes, practiques i materials proporcionats per la Universitat ja que en un futur ens faran servei i útil per dur a terme la nostra pròpia classe.  

Per acabar en Jordi ens va explicar les seves experiències:

Primerament ell va fer la carrera de química però anys després va veure que la seva passió eren els nens i que es volia dedicar al magisteri, a ser mestre.

Ens ha dit que la formació i l’aprenentatge que tinguem cadascú ens acompanya al llarg de la nostra vida i que nosaltres aprenguem i aprofitem la formació en els aspectes de les noves tecnologies.

Actualment és mestre de l’escola Sadako i diu que els primers dies són súper intensos, no coneixes a ningú i ningú et coneix a tu, que no saps on apuntar-te les coses ja que reps massa informació en poc temps. Va superar aquesta situació gràcies al recolzament de la resta del professorat de l’escola i també va poder aprendre d’ells.
  • S’ha de ser humil.
  • S’ha de ser generós, si pots aportar, aporta tot allò sempre que puguis.
  • S’ha de tenir cura de la pròpia actitud davant dels nens.
  • S’ha de ser actiu.
 (...)

Començem la SAE!


En el primer curs d’educació primària, durant el primer semestre, tenim una setmana anomenada SAE: setmana d’activitats extraordinàries. On es presenta una oportunitat de conèixer escoles, centres, entitats, organitzacions i institucions que ofereixen un servei educatiu als infants de la nostra societat.

Els objectius d’aquesta setmana són:
  • observar i reflexionar sobre totes les activitats que duem a terme durant aquesta setmana
  • prendre consciència sobre la responsabilitat educativa a través d’apropar-se a la seva realitat
  • apropar-se al rol de mestre/a
  • participar activament i amb interès en les diferents activitats proposades

Les activitats que realitzarem durant aquesta setmana estan relacionades amb les diferents assignatures dels mòduls del primer semestre:
  • conèixer experiències innovadores en educació primària: Processos i contextos educatius I
  • saber relacionar la teoria i la practica de l’acció educativa en diversos contextos: Processos i contextos educatius II
  • relacionar l’educació amb el context sociocultural: Societat, família i escola

Per acabar d’explicar la SAE, saber que els nostres professors tindran en compte diferents aspectes per tal de dur a terme les nostres avaluacions:
  • tenir una actitud reflexiva i critica
  • participar i mantenir una actitud positiva davant de les diferents activitats
  • mostrar capacitat de transferència, relacionant el que es treballa durant aquesta setmana, amb les competència dels diferents mòduls de primer curs d’educació primària, del primer semestre.






9.11.12

Brecha digital


Divendres 9 de novembre vaig assistir a una conferencia on es parlava dels riscos que té internet. Aquesta conferencia la van dur a terme Josep Lluis Micó, Jordi Sanchez, Rubén Mora, Estefania Jiménez, Carmen Marta i Miquel Àngel Prats.

Josep Lluis Micó, professor i periodista. Va presentar la  idea de l’anonimat a les xarxes d’internet i l’educació. De l’anonimat, l’únic que demana es que tothom doni la cara i no que sota cap identificació hi hagin persones que critiquin, ataquin, insultin... en blogs i pagines on la gent exposa les seves idees, els seus pensaments, estats d’ànim, etc.  L’educació és una de les vies per explicar i prevenir els problemes que es poden produir.

Jordi Sanchez ens va explicar les estadístiques segons les seves investigacions dels usos i de les condicions en les quals els nens/joves utilitzen les xarxes digitals. La majoria dels joves es connecten en espais amb una certa intimitat com per exemple l’habitació on els pares no puguin ficar-hi el nas en les seves coses. Cada vegada els pares tenen menys control sobre els seus fills en temes d’usos de les xarxes digitals però si que poden tenir el control del temps que estan connectats. Per acabar la seva intervenció, en Jordi va dir que la gran majoria dels nens i dels joves no han patit cap mena d’abús però si que han tingut problemes amb companys o amics a traves de xarxes digitals (facebook, twiter...)

Miquel Àngel Prats, professor de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull. Ens va informar del projecte Inconfiable i ens va parlar de que hi ha família que ja de nens els hi proporcionen un telèfon mòbil per tal de tenir-los controlats. Entre setmana l’ús de les xarxes digitals és molt elevat en canvi els caps de setmana, vacances, dies festius...disminueixen l’ús d’aquestes.
Va comentar que realment les noves tecnologies t’ajuden per poder mantenir la relació amb la gent que tens llunyana però a la que tens a prop realment no hi tens una relació propera com les d’abans. “Les noves tecnologies digitals han vingut per quedar-se” remarcava en Miquel Àngel. Ens va ensenyar dos vídeos on podíem veure els riscos i els perills que hi ha a les xarxes digitals per que els pares o mestres estiguin més atents i puguin actuar quan passa algun cas d’aquest tipus:



Carmen Marta, professora de la Universitat de Zaragoza. Ens va proporcionar els resultats de les investigacions que havia fet entre nens que vivien en Aragó província i nens que no. Ens parlava de les diferencies d’us de tecnologies entre uns i els altres i les diferents activitats que duen a terme. Va donar molta importància a l’educació ja que és un mitja molt important per disminuir els riscos, que el món de la xarxa digital és un món molt diferent al real i que ja des de ben petits poden estar en contacte amb les noves tecnologies(TIC).

Rubén Mora, mosso d’esquadra que va explicar la implicació entre la policia i les xarxes digitals. La policia no pot actuar en les xarxes digitals sinó és per ordres d’un jutge ja que són privades i no tenen cap dret en ficar-s’hi en elles. De manera que saben això s’ha d’anar ab molta cura del que fas a la xarxa ja que legalment no tenim cap mena de protecció per la seva part.

Estefania Jiménez, ens va parlar que hi ha molts riscos online però que offline també. La incorporació de les TIC cada vegada estan més presents en la nostra societat. Va dir que hi havia diferencies entre riscos i danys, el 41% ha estat exposat a perills i un percentatge més petit a perills. També va comentar que realment els pares no tenen coneixements sobre aquests temes i no poden fer-hi res.

5.11.12

Encantada padrí!


Dilluns 29 d’octubre, en comptes de fer la classe del professor Garreta: Comunicació oral, escrita i digital hem conegut als nostres “padrins”.

Què vull dir que hem conegut als nostres padrins?

Els estudiants de tercer curs d’educació primària estan realitzant practiques en diferents escoles de Catalunya posant en practica tot el que s’ensenya en la universitat Blanquerna-Ramón Llull. Per veure com s’envolupen de professors en una classe de primària, els dies 14 i 15 de novembres els acompanyarem a la seva classe per prendre notes i mirar com s’hi desenvolupen.

El meu seminari i jo hem anat cap a l’aula assignada per tal de conèixer els alumnes que farien dels nostres padrins. Cada padrí ha explicat a quina escola estava assignat i ens han informat de les seves característiques.

Al acabar, cada padrí s’ha posat amb el seu “fillol” i li ha explicat més a fons en que consistiria els dies que anirem amb ells.

Personalment, m’ha agradat molt el padrí que m’han assignat, ens hem presentat i de seguida m’ha explicat amb tot detall allò necessari per poder estar en contacte mutu i poder trobar l’escola sense cap mena de problema.

M’ha tocat una escola d’Hospitalet Pau sans, és una escola publica, laica, pluralista, progressista i coeducacional. És d’una única línia amb un grup per nivell. Un dels principal objectius d’aquesta escola és la integració dels alumnes i la no-discriminació per cap motiu. Aquesta escola s’insereix activament en el seu entorn sociocultural i incorpora amb actitud oberta el seu coneixement i els seus valors culturals. La llengua vehicular és el català i amb això la implantació d’un programa d’immersió. Per acabar també dir que l’escola compta amb diferents especialistes i l’atenció a la diversitat es fa mitjançant projectes, racons, tallers, grups de suport i reforç i tractament d’acollida a l’alumnat nouvingut.


Estic amb moltissimes ganes de que arribi ja el dia 14 i 15 de novembre per poder anar a l'escola i veure com fa la clase el meu padri i com el tracten els nens, les activitats que farem, els tallers, les assignatures...