La primera en
explicar-se va ser la MARÍA:
La primera
dificultat en la que es va trobar va ser com que 27 alumnes sota la meva
responsabilitat? aquella sensació de tantes persones mirant-te... Aquesta idea
li va ocasionar inseguretat i molts nervis però ràpid això va acabar, tres o
quatre mesos després ja s’havia produït el canvi que ella esperava tant per
part dels alumnes com del professorat.
Ens va explicar que
un cop establerts els límits de la classe es va haver d’enfrontar amb el tema
de l’avaluació... li costava molt la idea de posar males notes als seus alumnes
i tots tenien notables i excel·lents quan realment no eren les notes adequades.
De manera que va establir i deixar ben clars els criteris d’avaluació als nens.
La idea que més va
remarcar la María va ser que aprofitéssim totes les practiques i ens hi dediquéssim
molt ja que és una eina que en un futur ens servirà i molt i també que féssim les
classes a la nostra manera, sense cap norma establerta ni regla de com i que
hem de fer!
Després va parlar en Daniel:
Va estudiar la
carrera de CAFE fins el segon any però la va deixar i es va dedicar al teatre,
més tard va estudiar magisteris i ara actualment es mestre i fa seminari a la
Universitat Blanquerna-Ramon Llull.
Ens ha marcat cinc
punts important per ser mestre:
La tercera ex alumne era la Laura:
- Ser mestres és una professió molt apassionant ja que tota la teva feina està dedicada a persones i a la vegada la teva generositat es va multiplicant.
- És una feina molt absorbent. Els mestres fan de tot i molt!
- Implicació per part dels mestres. Estan atents a les necessitats diàries i reals dels nens, ets un tot per al nen i realment nomes hauries de dedicar-te a educar.
- Formació constant i diària dels mestres, mai és tard per aprendre. Tots aprenem no únicament els nens
- El mestre ha de tenir molta energia, molt positivisme.
La tercera ex alumne era la Laura:
Va estudiar magisteri
i sociologia. Ha treballat en dues escoles publiques, on va comentar que tenien
una visió molt variada, amb moltes maneres diferents d’aprendre i d’ensenyar. El
problema de treballar en escoles publiques és que els últims anys ha estat fent
substitucions i ara està en el atur.
Les escoles
esmentades anteriorment estaven en zones desfavorides i hi havia molta
diversitat cultural i també amb nens amb discapacitats. Aquesta experiència la
va enriquir personalment i professionalment i a enfrontar-se a les dificultats
i problemes dels diferents tipus de situacions i de nens d’una classe.
Va parlar de la importància
entre la relació mestre i nen i que hem de prendre exemple de la veterania que
tenen els professors antics de les escoles. Que aprofitem molts les classes,
practiques i materials proporcionats per la Universitat ja que en un futur ens
faran servei i útil per dur a terme la nostra pròpia classe.
Per acabar en Jordi ens va explicar les seves experiències:
Primerament ell va
fer la carrera de química però anys després va veure que la seva passió eren
els nens i que es volia dedicar al magisteri, a ser mestre.
Ens ha dit que la formació
i l’aprenentatge que tinguem cadascú ens acompanya al llarg de la nostra vida i
que nosaltres aprenguem i aprofitem la formació en els aspectes de les noves
tecnologies.
Actualment és
mestre de l’escola Sadako i diu que els primers dies són súper intensos, no coneixes
a ningú i ningú et coneix a tu, que no saps on apuntar-te les coses ja que reps
massa informació en poc temps. Va superar aquesta situació gràcies al
recolzament de la resta del professorat de l’escola i també va poder aprendre d’ells.
- S’ha de ser humil.
- S’ha de ser generós, si pots aportar, aporta tot allò sempre que puguis.
- S’ha de tenir cura de la pròpia actitud davant dels nens.
- S’ha de ser actiu.
(...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario